martes, 17 de agosto de 2010

Fauna impactant: El món dels dinosaures, un ambient sense dubte molt poc amistós


Traducció al català de l'article original en castellà, i que té per títol "Fauna impactante: El mundo de los dinosaurios, un ambiente sin duda muy poco amistoso".


GRAN VARIETAT DE ESPÈCIES DE GRAN TAMANY

Entrem a aquest escrit sobre els dinosaures dinosaures, ecorrent imatges recreades per artistes i paleontòlegs.








ENORME CARNIVORE BRITÀNIC

En el món dels dinosaures, sempre hi ha novetats i curiositats que commouen a la comunitat científica. Per exemple tenim nous exemplars de criatures del passat trobats a les pedreres britàniques.

Els Metriacanthosaurus van viure a Anglaterra fa uns 160 milions d'anys, és a dir, en ple període Juràssic.

Aquests animals tenien una cresta curta sobre el llom.

Els experts estimen que les espines més curtes de la seva petita aleta, li donarien una molt particular estampa. Aquest dinosaure sens dubte tenia un aspecte una mica geperut.

Els Espinosaurus en canvi, van viure a l'Àfrica del Nord uns 30 milions d'anys més tard, en el període Cretaci.

Aquests ferotges animals van ser popularitzats en la tercera versió de Parc Juràssic, presentant com a molt semblants al famós Tiranosaure, però dotats d'una immensa aleta corba sobre el llom.

En realitat els experts no es posen d'acord en un punt bàsic i central: Els Metriacanthosaurus van ser uns exemplars primigenis dels Espinosaurus, o per contra van ser els avantpassats de tot el grup?


El primer exemplar de Metriacanthosaurus va ser trobat a Anglaterra, en els albors del passat segle XX.

Al principi els paleontòlegs considerar que havia de tractar-se d'un Megalosaurus. I van passar molts anys, i acabat el 1964, el fòssil va ser rebatejat amb el nou nom de Metriacanthosaurus, paraula aquesta que significa rèptil moderadament espinós.

Com és de suposar els fòssils trobats estaven incomplets, i les seves dimensions en realitat són desconegudes, però s'estima que van ser éssers de colossal mida.

L'espècie a la qual ludim estava indubtablement formada per animals ben equipats per matar, de costums carnívores, amb formidables mandíbules dotades de temibles dents, esmolades com navalles, i de la mida de ganivets de carnisser.

El més probable és que el gran carnívor ataqués als Dinosaurus herbívors de la seva època. Alguns investigadors especulen que potser, va haver tenir la pell tacada, per camuflar-se en la natura, com els tigres, que entre la mala herba intenten passar desapercebuts aguaitant així les seves preses.


FÒSSIL DE GEGANTINA ESCORPI PREHISTÒRIC

El referit troballa va ser realitzat a Alemanya, i així es va poder recuperar una pinça fossilitzada d'un escorpí marí gegant, que se suposa arribaria uns dos metres i mig de llarg.

Aquesta peça va ser localitzada en una pedrera pròxima a la ciutat de Prum. La fenomenal pinça estava impresa en una antiquíssima roca, datada pels geòlegs a 390 milions d'anys.

Aquest descobriment fa pensar en una època llunyana, caracteritzada per l'existència d'insectes, aranyes, i crancs, moltíssim més grans que avui dia.

L'informe va ser publicat a la revista britànica "Biology Letters", de la Royal Society, i assenyala que l'espectacular peça, va pertànyer a un euriptèrid que va viure a la zona de Renània fa uns 460 milions d'anys.


Els escorpins, que primerament habitar el medi marí, eren invertebrats i protegits per una gruixuda pell cuirassada, ia més articulats, la qual cosa els permetia moure's raonablement ràpid. Segurament atrapaven peixos i altres preses, valent-se de apèndixs gegantins, els seus temibles tenalles.

Alguns exemplars s'han conservat raonablement bé, permetent identificar el lloc que van ocupar els seus ulls i altres parts del cos.

La fenomenal pinça trobada en aquesta oprtunitats mesura 46 centímetres, la qual cosa porta els paleontòlegs a concloure que el cos de tan monstruós ser, superaria els dos metres i mig, és a dir, mig metre més que les anteriors estimacions per als artròpodes més gran.

Es sabia des de fa temps, gràcies als exemplars extrets de les riques zones fossilíferes, que van existir centpeus monstruosos, paneroles de gran talla, i libèl.lules immenses (la Meganeura arribava a una envergadura alar propera als 60 centímetres, i la Titanofasma per la seva part tenia gairebé un metre de cap a cap de les ales translúcides).

No obstant això, els científics no havien caigut en el compte del gran que van poder arribar a ser alguns d'aquests animals d'edats tan llunyanes.

Segons Simon Braddy, Professor del Departament de Ciències de la Terra de la Universitat de Bristol, els Eurypterida van ser una espècie aquàtica, desapareguda fa uns 255 milions d'anys.

Aquests exemplars són considerats pels especialistes, com ancestres dels actuals escorpins i de tots els aràcnids.


PANORAMA DE LA VIDA AL TERCIARI

El famós límit KT, marca científicament la transició del Cretaci, últim període de l'Era Mesozoica, als albors d'una nova era anomenada Terciària, pletòrica de noves manifestacions vitals.

L'ocurrència d'espectaculars fenòmens còsmics (particularment el xoc d'un asteroide a la península de Yucatán, impactes de cometes, i pluges meteòriques), va signar l'extinció dels grans saures, i la vida va prendre un curs nou.

Animals que havien viscut a l'ombra dels dominadors, van trobar rics nínxols ecològics que omplir. I així aviat van sorgir peixos nous, insectes nous, i sobretot, van proliferar els mamífers.

Gegantins pops i calamars poblaven els mars, en companyia de tota una legió de mol.luscs i altres formes diverses de vida aquàtica. Així era la vida dominant en el medi marí en els temps terciaris.

A la vora dels rius, van aparèixer gegantins cocodrils cuirassats, d'aspecte formidable. Eren rèptils dominants, però molt delimitats al seu entorn, i com no es van diversificar, van acabar esfumat.


Posteriorment van sorgir aus corredores de gran mida, com el Diatrima o el terrorífic Fororracoide.


Aquestes eren sens dubte veritables màquines de matar, "aus del terror" d'hàbits carnívors, amb terribles urpes, cap d'enorme proporció, i pics que semblaven excavadores.

Fenòmens climàtics i tel·lúrics de gran potència es van registrar llavors, de manera que nombroses espècies van ser destruïdes, a tal punt que els supervivents van resultar infinitament menys nombrosos que els que havien estat esborrats del llibre de la vida.

En aquesta singular competència biològica, els mamífers van aconseguir, a la llarga, la millor part, el nínxol més important, ja que van saber treure el major profit de les noves condicions del medi ambient.

L'Era Terciària és sens dubte l'era dels mamífers, com l'Era Secundària és el període marcat per la supremacia dels rèptils.


Al nord d'Àfrica, i particularment en el que avui és Egipte, va viure fa 40 milions d'anys un animal gegantí, el Arsinoitherium, que pel seu aspecte extern hauria d'haver vist bastant semblant a un rinoceront de la nostra època, però que estudiat més profundament en els seus hàbits, podria ser catalogat molt més a prop d'un hipopòtam.

Com que aquesta espècie abundava a Egipte, va ser anomenat així en honor a Arsinoe, princesa egípcia, germana de la famosa Cleopatra, que tot i les seves aspiracions al tron mai va arribar a governar el país faraònic.

Abans que res, cal aclarir que on avui es veu el gran desert del Sàhara, estava ocupat llavors per espesses selves, solcades per rius de apreciable cabal en algunes comarques, i amb profunds pantans en altres.

Les espècies que habitaven aquesta zona eren molt riques i variades, en formes, varietats, i mides.

Al costat dels avantpassats dels actuals elefants (moeritherium) corrien els petits iracodontes, semblants a les marmotes, però de la mida de les llebres.

Els Arsinoitherium passaven la major part del temps semisubmergits a l'aigua dels rius i llacs, com ho fan avui els hipopòtams. De l'aigua sortien dos grans banyes corbats, a més de presentar en el seu gegantina cap, un parell de petits banyes roms.

Però és important assenyalar que el Arsinoitherium no era parent, ni l'hipopòtam, ni del rinoceront. Segurament van ser les condicions físiques i ambientals, les que li van fer adoptar aquesta forma i aquests hàbits.

Aquests animals eren mamífers de considerable port, ja que alguns exemplars mesuraven uns tres metres i mig de llarg i més de dos metres d'alçada. Aquests exemplars van desaparèixer sense deixar descendents. Eren d'hàbits herbívors, com ho mostren els seus poderoses mandíbules i els seus particulars dents, adaptats perfectament per tallar plantes.


ALTRES ARTICLES DE TÒPICS SIMILARS I DEL MATEIX AUTOR

(01b) Fauna impactante: El mundo de los dinosaurios, un ambiente sin duda muy poco amistoso
Enllaç: http://misteriosdenuestromundo.blogspot.com/2010/04/el-mundo-de-los-dinosaurios-enorme.html
Data de publicació: Dijous 15 abril 2010

(02b) Desaparición de especies: Extinción de Mamuts por cambio climático
Enllaç: http://misteriosdenuestromundo.blogspot.com/2010/04/desaparicion-de-especies-extincion-de.html
Data de publicació: Dijous 29 abril 2010

(03b) Cambios en los movimientos de rotación: Los días terrestres se han ido alargando con el correr del tiempo
Enllaç: http://misteriosdenuestromundo.blogspot.com/2010/05/los-dias-terrestres-se-han-ido.html
Data de publicació: Dijous 6 maig 2010

(04b) Biodiversidad Parte I: La protección de especies endémicas no es tarea sólo para nostálgicos; allí también se juega el futuro de nuestra especie
Enllaç: http://misteriosdenuestromundo.blogspot.com/2010/05/biodiversidad-parte-i-la-proteccion-de.html
Data de publicació: Dijous 13 maig 2010

(05b) Biodiversidad Parte II: La especial supremacía de la especie humana bien podría cimentar las bases de su propia extinción
Enllaç: http://misteriosdenuestromundo.blogspot.com/2010/05/biodiversidad-parte-ii.html
Data de publicació: Dijous 13 maig 2010

(06b) Biodiversidad Parte III: Los caprichos de la evolución y de la diversificación de las especies
Enllaç: http://misteriosdenuestromundo.blogspot.com/2010/05/biodiversidad-parte-iii.html
Data de publicació: Dijous 13 maig 2010

(07b) Biodiversidad Parte IV: Los extraños seres de la Era Terciaria
Enllaç: http://misteriosdenuestromundo.blogspot.com/2010/05/biodiversidad-parte-iv-los-extranos.html
Data de publicació: Dijous 13 maig 2010

(08b) Bestias del pasado: Extrañas y horripilantes formas de vida, que parecen sacadas de filmes de terror, o de las peores pesadillas de Alfred Hitchcock
Enllaç: http://misteriosdenuestromundo.blogspot.com/2010/05/bestias-del-pasado-extranas-y_14.html
Data de publicació: Divendres 14 maig 2010

(09b) Historia del planeta en imágenes: Formación y deriva de los continentes, y evolución de la vida
Enllaç: http://misteriosdenuestromundo.blogspot.com/2010/05/historia-del-planeta-en-imagenes.html
Data de publicació: Divendres 21 maig 2010

(10b) Visiones que nos llegan de la noche de los tiempos: Seres del mundo primitivo, vida en el Triásico
Enllaç: http://misteriosdenuestromundo.blogspot.com/2010/06/mensajes-que-nos-llegan-de-la-noche-de.html
Data de publicació: Dimarts 1 juny 2010

(11b) Perezosos colosales y Armadillos gigantes del Cuaternario
Enllaç: http://misteriosdenuestromundo.blogspot.com/2010/06/perezosos-colosales-de-la-era.html
Data de publicació: Dimecres 2 juny 2010

(12b) Impactante descubrimiento paleontológico: Siguiendo las huellas de antiguas formas de vida
Enllaç: http://misteriosdenuestromundo.blogspot.com/2010/06/impactante-descubrimiento.html
Data de publicació: Dimarts 8 juny 2010

(13b) Develando detalles de la vida planetaria en épocas lejanas: Breve pantallazo de las formas vivientes en la Era Primaria
Enllaç: http://misteriosdenuestromundo.blogspot.com/2010/06/develando-detalles-de-la-vida.html
Data de publicació: Dimecres 9 juny 2010

(14b) Recordatorios de tiempos pasados que nos siguen impactando y asombrando: Nuevos fósiles extraordinarios
Enllaç: http://misteriosdenuestromundo.blogspot.com/2010/06/nuevos-fosiles-extraordinarios-el.html
Data de publicació: Dilluns 21 juny 2010

(15b) Los vericuetos de los descubrimientos y del progreso del conocimiento: Los hallazgos de los primeros restos de Mammuts
Enllaç: http://misteriosdenuestromundo.blogspot.com/2010/06/los-vericuetos-de-los-descubrimientos-y.html
Data de publicació: Dimarts 22 juny 2010

(16b) Del Silúrico al Devónico: La vida se afirma y muestra su esplendor en apariencias y en estrategias de supervivencia
Enllaç: http://misteriosdenuestromundo.blogspot.com/2010/06/del-silurico-al-devonico-la-vida-se.html
Data de publicació: Divendres 25 juny 2010


HIPERTEXT EDUCATIUS, CULTUREMES PER AL SEGLE XXI

Nota: Per visualitzar aquest article a la pantalla amb una millor qualitat, es suggereix utilitzar el navegador Google Chrome.

No hay comentarios:

Publicar un comentario