Traducció al català de l'article original en castellà, i que té per títol: "El poder ciudadano en Suecia pone en agenda la cotidiana operativa monetaria: La sociedad civil opina sobre el uso y la naturaleza del dinero".
Pensem bé, pensem amb tranquil·litat i raciocini i creativitat, o bé liderem els canvis, o bé suportarem els canvis que ens imposin des de fora.
PLANTEJAMENT
Aquest és el temor de diversos missatges noticiosos i parts de premsa, que van circular a finals de juliol i principis d’agost de l’any 2010, i alguns dels respectius títols i enllaços es llisten tot seguit, per referència.
Títol – BBC Món: Suècia està pensant en eliminar els diners
Enllaç: http://www.bbc.co.uk/mundo/cultura_sociedad/2010/07/100728_0954_suecia_elimina_dinero.shtml
Títol – Momento24: Suècia podria eliminar els diners
Enllaç: http://momento24.com/2010/07/28/suecia-podria-eliminar-el-dinero/
Títol – Noticiero Digital.com: A Suècia, la campanya per eliminar els diners pren nova força amb una campanya per reduir la delinqüència
Enllaç: http://noticierodigital.com/forum/viewtopic.php?p=9786311&sid=28a990b5f038a61f5ae2d7b1d3967c2c
Títol – La paraula profètica més segura, el Blog del Rei: Suècia està pensant en eliminar els diners
Enllaç: http://apologista.wordpress.com/2010/07/30/suecia-esta-pensando-en-eliminar-el-dinero/
Títol – Prodigy msn Notícies: Suècia està pensant en eliminar els diners
Enllaç: http://noticias.prodigy.msn.com/negocios/articulo-bbc.aspx?cp-documentid=25017534
Títol – Urgente24: Diners electrònic, Suècia busca eliminar el paper moneda
Enllaç: http://www.urgente24.com/index.php?id=ver&tx_ttnews[tt_news]=145475&cHash=ecb1ffdf61
Títol – Apocalipticus: Suècia està pensant a eliminar per complet els diners en efectiu
Enllaç: http://apocalipticus.over-blog.es/article-suecia-esta-pensando-en-eliminar-por-completo-el-dinero-en-efectivo-55050971.html
Títol – elEconomista.es: Suècia es planteja eliminar els diners en circulació i substituir-lo per targetes
Enllaç: http://www.eleconomista.es/economia/noticias/2345321/07/10/3/Suecia-se-plantea-eliminar-el-dinero-en-circulacion-y-sustituirlo-por-tarjetas.html
Títol – MSN Llatinoamèrica: Suècia està pensant en eliminar els diners
Enllaç: http://noticias.latam.msn.com/xl/economia/articulo_bbc.aspx?cp-documentid=25017455
Títol – El Racó de Carles Sales: Suècia no vol tenir diners
Enllaç: http://es.biz.yahoo.com/05082010/232/suecia-quiere-dinero.html
Títol – Llibertat digital: Abolir els diners en efectiu, la següent política contra la crisi?
Enllaç: http://www.libertaddigital.com/economia/abolir-el-dinero-en-metalico-la-siguiente-politica-contra-la-crisis-1276364278/
Aquesta notícia ha estat represa i comentada una i altra vegada en diferents espais digitals, tant en aquells que són personals i que representen els punts de vista d’un únic individu, com en els llocs web institucionals que reflecteixen els punts de vista oficials d’un grup organitzat de persones.
I com no podia ser menys, en particular el Centre d’Estudis Joan Bardina, des de Barcelona, també es va fer ressò de l’esmentada notícia amb origen a Suècia, oferint les seves particulars enfocaments i els seus comentaris a la pàgina web la corresponent direcció digital s’indica acte seguit: http://www.bardina.org/nw2/suecia-es.htm (castellà)
http://www.bardina.org/nw2/suecia2ct.htm (català)
Per als qui no tinguin molt present al centre català Joan Bardina, es recorda que aquestaorganització no governamental (ONG) s’orienta específicament a difondre el pensament d’Agustí Chalaux de Subirà, un inquiet investigador social que ja des de mitjans del segle XX pregonava la conveniència de canviar la naturalesa dels diners, com a via pràctica per millorar l’organització comunitària socio-productiva, i entre altres coses així poder abatre els índexs de delictes, injustícies, suborns, il • legalitats.
Per cert, en l’àmbit personal i com a estudiosos que som dels assumptes monetaris, pensem que la mesura que està en estudi a Suècia va en el sentit correcte, i el que és més destacable, és que la inquietud té el seu origen en els ciutadans, i no tant en nivells tecnocràtics o polítics.
En efecte, a continuació recollim breument, un resum de les argumentacions manejades en els abans esmentats escrits de les agències de notícies.
Alguns dels plantejaments més freqüents, parteixen destacant que en molts països, les targetes de dèbit i de crèdit estan substituint poc a poc als diners en efectiu.
I llavors, tenint en compte aquesta tendència incontestable, a Suècia amb naturalitat s’analitza i planteja la possibilitat de suprimir totalment els diners en efectiu, per així i entre altres coses, reduir la delinqüència.
Com a exemple, com a dada anecdòtica de suport, s’assenyala el cas de Marie Järva, emprada bancària d’Estocolm, que fins ara ha patit dos assalts en la institució per a la qual treballa.
El primer d’ells va ser d’hora al matí. Dos homes van entrar trencant la porta de vidre amb una destral. I el que volien era la caixa amb els diners per als caixers automàtics. Marie Järva estava molt espantada, i va poder amagar-se en una peça del fons, darrere d’un armari. En aquesta oportunitat va témer que la anessin a matar a trets.
I dos anys després, a la pobra funcionària bancària ja esmentada li va tornar a passar una cosa semblant. Aquesta vegada, un home armat va penetrar per la finestra contra la qual acabava d’estavellar un automòbil.
Els que vivim més al sud, els que mai hem estat a Suècia, potser tenim una visió una mica idíl.lica d’aquest país, ja que pensem que s’hi aplica una rígida política estatal d’impostos alts, el que permet a l’Estat desenvolupar molt bons plans socials, i així, oferir moltes coses als seus ciutadans de manera gratuïta o amb baix cost (educació, suports socials, etcètera), la qual cosa certament implica índexs baixos de marginació i delinqüència. I el que indica sens dubte s’ajusta a la veritat, tal com es destaca per exemple en el bloc personal de Javi Agenjo (sobrenom tamat), on narra la seva estada a Suècia com a estudiant d’Erasmus.
És cert, la delinqüència que es pateix a Suècia potser avui dia té el seu origen fonamentalment en els immigrants, en l’ús de drogues, i en alguns defectes del sistema social en aplicació, però igual, encara que els índexs delictius siguin baixos en aquest país nòrdic-europeu respecte dels d’altres països, això no consola ni tranquil.litza als suecs. Per exemple, i com per mostra només cal un botó, es destaca el cas de Riccardo Campogiani, un jove de 16 anys, que de tornada d’una festa a Estocolm va ser mort a cops per un grup d’adolescents, amb tota certesa, els suecs es horroritzar i es van commoure per aquest incident, que va plantejar innombrables qüestions als pares de família i els joves del país, pel que fa a la inseguretat ciutadana, i pel que fa a la violència en les vies públiques de les principals ciutats sueques.
Encara que no tota la violència i no tots els fets delictius tenen el seu origen en qüestions netament econòmiques i monetàries, just és reconèixer que moltíssims delictes amb o sense violència, són comesos en procura de diners, i això és molt fàcil de constatar a Suècia i en el món tot.
Cert, molt cert, no hi ha raons pràctiques clares, per seguir utilitzant bitllets i monedes per fer pagaments, doncs bé es poden utilitzar targetes de crèdit o de dèbit a aquests efectes, i fins i tot pagaments de petita munta bé poden fer-se establint una determinada trucada telefònica des d’un mòbil, i dígits llavors algun codi i / o alguna contrasenya.
Per descomptat, hi ha qüestions pel que fa a la seguretat que s’han d’atendre i estudiar degudament si es decideix disminuir o eliminar els diners anònim en efectiu, però avui dia l’avançament de la tecnologia digital sense dubte està molt avançat i és molt significatiu, així que aquesta qüestió òbviament no plantejarà inconvenients a ser resolta. Molt més penosa i insegura és la situació actual, que un lladre bé pot donar-nos una empenta en plena via pública, apoderar-després de la nostra cartera, i sortir corrent, i tot just uns minuts o unes hores més tard, estar molt tranquil.lament fent una compra o un consum, amb els nostres diners, i com si fos un ciutadà honest i respectable.
Molts a Suècia són els que reclamen l’eliminació completa dels diners efectiu, els treballadors, els mateixos sindicats, algunes organitzacions socials, etcètera, i la principal raó que sustenta aquest reclam, és la seguretat d’empleats i d’usuaris.
Si es pot reduir els diners que manegen els bancs i la societat en general, és molt probable que també es redueixin els robatoris.
I si en el llarg termini s’aconsegueix eliminar per complet els bitllets bancaris i les monedes, gairebé segurament els robatoris disminuiran en forma dràstica, perquè tindrà poc sentit assaltar un banc i no poder d’allí dur diners, ja que per apropiar-se del mateix s’hauria demanar una transferència bancària amb identificació del beneficiari. Una cosa similar podria dir-se d’un robatori descuidada o amb violència a un transeünt, ja que al mateix no podrà quitársele diners si a sobre només porta targetes de crèdit i de dèbit.
És clar, i com ja s’ha dit, hi haurà com estudiar la seguretat, no sigui cosa que algú robi una targeta, i després pugui impunement consumir amb ella sense identificar-se, o usurpant la identitat de la seva víctima.
També caldrà analitzar les possibilitats de robatori de mercaderies, especialment les que són de menor mida i de major valor, ja que en cas que s’elimini els diners anònim i material, els il.lícits bé es podrien concentrar en aquest tipus d’operativa.
Per també poder minimitzar o eradicar aquesta altra font de violència i d’apropiació indeguda, és clar, en l’economia s’hauria d’imposar l’obligatorietat de la declaració de les respectives contrapartides involucrades en tota transacció dinerària, en tota transferència dinerària, el que sens dubte és un nivell major de refinament dels mecanismes comptables aquí analitzats, però bé, aquest altre nivell més avançat implica complicacions que caldrà atendre, però que no són impossibles de solucionar.
Des de fa ja uns quants anys, Agustí Chalaux de Subirà va insistir amb la seva idea de la factura-xec, mecanisme que per cert va també en el sentit que en l’àmbit personal considerem adequat i convenient.
LES VEUS DE SUPORT A SUÈCIA
El moviment a Suècia en pro de la supressió dels diners en efectiu, compta entre les seves files amb alguns connotats partidaris, incloent l’ ex membre del grup musical Abba, Björn Kristian Ulvaeus.
Deia aquest icona de la música pop sueca, que si podem reduir els diners que manegen els bancs i la societat en general, també i paral•lelament es reduiran els robatoris.
I d’altra banda, Marie Look, representant del sindicat d’empleats bancaris d’Estocolm, afirmava i escriure en el seu blog, que no hi ha raons pràctiques clares, fins on es pot veure, per haver de seguir utilitzant bitllets i monedes; sí que hi ha pel contrari avantatges òbvies en desfer-se d’aquests elements, i Suècia bé podria ser el primer país del món en prendre aquesta mesura.
Marie Look també va afirmar que era “paternalista” i ingenu endarrerir aquesta mesura, pensant que les persones de la tercera edat tindrien problemes per pagar béns i serveis a través d’Internet, o amb una targeta plàstica, o a través d’un telèfon mòbil. Hi haurà per cert, els que necessiten ajuda, que requereixin ser guiats, però igual avui dia les persones grans també tenen dificultats per manejar diners i per tant requereixen suport en una o altra manera, i a més potser actualment és més fàcil fes aquest tipus de maniobres. Bé podria valer la pena fer l’experiència dels diners electrònics amb els ajustos que això impliqui i donant suport d’una manera especial als qui ho necessitin, si amb això es disminueix el risc dels robatoris i les rapinyes, cosa que sens dubte ens pot venir bé a gairebé tots.
A Estocolm, els autobusos ja funcionen sense diners, ja que carnets de bitllets electrònics es poden comprar amb antelació, i també ja que es poden pagar bitllets de transport a través de telèfons mòbils. I aquesta mesura es va prendre fa ja un temps, després d’una sèrie d’assalts contra conductors de busos, així que aquest sistema va sorgir amb naturalitat, per evitar el maneig de diners en els propis mitjans de transport. Així, es van deixar d’acceptar monedes i bitllets en els mateixos vehicles, i des de llavors hi ha menys problemes, i els conductors estan més feliços i tranquils.
Pel que fa a la posició estatal respecte d’aquesta qüestió, s’ha de reconèixer que el Banc Central de Suècia no té una posició ben clara davant d’aquest debat. Tanmateix, el subdirector d’aquest banc, Lars Nyberg, va subratllar el major cost per la societat de les transaccions en efectiu, comparades amb aquelles fetes amb targeta de crèdit o de dèbit. I com a suport a aquesta afirmació, va citar un estudi de l’any 2002, on s’establia que el cost d’utilitzar i de pagar en efectiu estava augmentant en lloc de decréixer, ja que l’operativa al voltant a aquesta forma de fer les coses sense dubte és una mica més molesta i insegura, i sobretot, els costos associats de la seguretat i de les assegurances són també per cert bastant onerosos.
LES VEUS EN DISCÒRDIA RESPECTE DE LA SUPRESSIÓ DEL DINERS EFECTIU
No hi ha dubte que existeix tecnologia com perquè la societat i l’economia puguin funcionar sense diners efectiu, amb tots els avantatges que això podria aportar. No obstant això, hi ha gent que s’oposa a això.
Per exemple, el professor d’Economia de l’Escola de Negocis de Londres, Andrew Scott, afirma que, tot i que els diners és un paquet molest a la butxaca, sense comptar amb el problema de trobar caixers automàtics que funcionin i on no hi hagi d’esperar molt, l’efectiu sobreviu, en bona mesura, gràcies a que manté la nostra privacitat a bon resguard.
Un avantatge, en aquesta era electrònica digital, és que els diners és anònim, i no ens diu res respecte a on ha estat una persona, i quina cosa ha consumit.
Pär Strom, de la Fundació del Nou Benestar o de la Nova Prosperitat (Den Nya Välfärden – DNV) d’Estocolm, per la seva part diu que la tendència cap a una societat sense diners a Suècia, és una cosa que ha de preocupar, precisament perquè atempta en contra de la nostra privacitat, ja que si és impossible pagar amb bitllets bancaris anònims, també serà impossible no deixar rastres electrònics. Llavors, quan es munten les empremtes electròniques del que un va consumint, aquestes informacions podrien revelar detalls íntims incòmodes. Les informacions sobre consums, quan es puguin presentar ben ordenades i detallades, per cert són dades delicades i sensibles. I molta gent no vol aquest tipus de societat ultra vigilada i ultra transparent.
I pel que fa a Bert Nilsson, ell creu que Suècia necessitarà molts anys per efectivament desfer-se completament de l’efectiu, ja que hi ha hàbits molt arrelats. I com a exemple cita els músics de carrer d’Estocolm, que entretenen els passejants i són un toc de color al paisatge, i que sense cap mena de cap dubte mereixen mantenir aquesta forma de vida.Bé, òbviament els esmentats arguments en contra de l’eliminació de l’ús dels bitllets de banc, són molt febles.
Als músics ambulants, així com a cura cotxes, o als qui demanen almoina, sempre se’ls pot donar alguna cosa per exemple a través d’un cel•lular, amb l’única condició potser que aquestes persones tinguin cadascuna també telèfon mòbil, cosa que avui dia no sembla per res impossible.I pel que fa a la privacitat, per cert sempre es podria legislar sobre això, i donar algunes seguretats. De tota manera i en l’àmbit personal, afirmo amb èmfasi que no em preocupa gens ni mica perdre una mica de privacitat, en la mesura que això mateix també vagi a afectar lladres, estafadors, i corruptes. És ben preferible viure en una societat molt més transparent, on al mateix temps hi hagi molt menys il•lícits, molt menys corrupció, molt menys violència.
A la gent que actua amb honradesa, a les persones que no especulen a la borsa de valors, als individus que no pretenen treure avantatge per tenir informacions sensibles no difoses en forma pública, als que no enganyen a les seves pròpies famílies per alguna raó o per alguna infidelitat, no hauria de preocupar molt la seva eventual pèrdua de privacitat, sobretot si l’accés a informació sensible personal és convenientment regulat i reglamentat per llei, i autoritzat en casos justificats.
SORGIR IDEES PER ESTIMULAR EL CONSUM, I SUPÒSITS AIXÍ RELLANÇAR EL CREIXEMENT I L'ECONOMIA
La inflació monetària, almenys quan ella es dóna en nivells moderats, pot ser que tingui certs efectes benèfics. Almenys aquesta és l'opinió d'alguns economistes i d'alguns analistes polític-financers. En efecte, la inflació de preus de fet disminueix el poder adquisitiu dels diners, el que òbviament impulsa a molts agents econòmics enfrontats a aquesta situació, a consumir o almenys a invertir, per així desfer-se dels diners en forma de consums més o menys immediats, o almenys per fer treballar els diners en algun emprenedoria o col.locació que li proporcioni rendibilitat positiva. Òbviament i si hi ha més demanda del que sigui, això estimularà la producció i l'aparell productiu, el que en certs contextos ajudarà a sortir d'una recessió econòmica, ja també augmentar l'ocupació.
Però bé, l'aspecte potser negatiu i indirecte d'estimular el consum per la via assenyalada i/o per altres vies, resulta de l'efecte a llarg termini, d'estimular un consumisme malgastador i poc racional, cosa que sens dubte acabarà a la curta oa la llarga, per afectar el propi planeta i als seus recursos no renovables. Així que la mesura assenyalada hauria de ser presa amb pinces, a la modesta opinió de qui escriu aquestes línies, i en opinió també de destacades personalitats de inqüestionable vàlua. En relació a aquest assumpte, es recomana al lector interessat a prendre coneixement dels articles relacionats a la Viquipèdia: Anticonsumista, Economia del do, Decreixement, Suficientism, Vida senzilla.
En realitat, penalitzar a qui estalvia i acumula mitjans de pagament per sobre del que necessita per viure i per sobre del que està disposat a invertir, també pot instrumentar en forma diferent a l'assenyalada, en forma diferent a que l'impost inflacionari actuï i ens robi part del poder adquisitiu dels nostres diners.
En efecte, una altra manera d'incentivar el consum i la inversió, és intervenir a la baixa sobre les taxes d'interès tant actives com passives, fent que elles es redueixin al màxim, i fins i tot posar-les en guarismes propers o molt pròxims a zero. Així, d'una banda els inversors que tinguin idees podran prendre crèdits a taxes d'interès més que raonables, viabilitzen iniciatives que en altres condicions podrien no ser rendibles, i d'altra banda, qui amb les seves activitats hagin aconseguit acumular diners, tindran incentius per fer alguna cosa amb ell, ja que tranquil i segures col.locacions bancàries o financeres tindran rendiments molt baixos, els que al descomptar la desvalorització monetària, per petita que aquesta sigui, redundarà en moltíssims casos en beneficis negatius, i per tant inconvenients per a les persones.
Una forma encara una mica més agressiva que l'anterior per penalitzar l'acumulació de mitjans de pagament, seria la de directament aplicar algun tipus d'impost o de gravamen a les existències de diners i als actius financers dels diferents agents econòmics. I efectivament, aquest és l'esperit d'algunes propostes que en els últims mesos han sorgit aquí i allà.
Podem destacar per exemple el cas de Gregory Mankiw, prestigiós professor de la Universitat de Harvard, i autor de manuals àmpliament coneguts i usats per estudiants de ciències econòmiques.Concretament, l'abril de l'any 2009, aquest acadèmic va donar a publicitat i recolzar una molt polèmica proposta, consistent en celebrar una mena de "tómbola monetària", eliminant dòlars per sorteig per estimular el consum, i així suposadament ajudar a sortir de la crisi que afectava Estats Units des de l'any 2008, ja que amb la mesura sens dubte la gent tractaria de fer alguna cosa per reduir les probabilitats que part dels seus diners resulta afectat pel sorteig i s'esfumés.
La idea de retirar i destruir bitllets que hagin sortit penalitzats en un sorteig, tot i ser molt surrealista, va rebre el suport del Premi Nobel d'Economia Paul Krugman. Tots dos especialistes van coincidir en la necessitat d'aplicar d'alguna manera, un tipus d'interès negatiu respecte de la tinença de diners, per tal que els ciutadans tinguessin tendència a desprendre's dels seus recursos monetaris líquids i així rellançar l'economia. Sens dubte Mankiw i Krugman buscaven produir un efecte similar al que s'indueix quan hi ha inflació monetària.Però bé, aquestes idees una mica boges, una mica surrealistes, una mica heterodoxes, per poc que s'analitzen, xoquen amb restriccions de tipus pràctic per a la implementació, així que des d'aquests cercles va sorgir amb força naturalitat la idea d'abolir els diners en efectiu (bitllets) suplantant el mateix per una divisa electrònica. I una altra cosa, també es va assenyalar al Japó com un marc ideal per fer un experiment com l'indicat.
Per què la necessitat de recórrer als diners electrònic, ja sigui introduint una nova moneda d'aquest tipus que circulés en forma paral • lela als coneguts bitllets bancaris utilitzats avui dia, ja sigui imposant una divisa electrònica nova que substituís completament als diners de tipus tradicional? I per què el Japó es prestaria millor que altres països per a un projecte pilot com l'assenyalat?
Segons el diari "The Times", Japó podria ser l'escenari ideal per experimentar una nova política monetària que impliqués la supressió dels diners en efectiu, una mesura que certament té alguna cosa de “ciència ficció”. Aquesta idea molt gradualment va ser calant entre certs especialistes, i va començar a estendre's per les elits econòmiques i polítiques de Tòquio, segons expressa el ja indicat diari britànic.
És clar, les idees recent referides per cert són polèmiques, però el que és indubtablement cert, és que si només s'utilitzaran monedes electròniques i nominatives en l'economia, per cert es veuria molt facilitada l'aplicació d'una determinada imposició fiscal, fos ella l'aplicació d'una taxa negativa d'interès, fos ella la implantació d'una Taxa Tobin, fos ella la instrumentació d'un impost personal de taxa progressiva. És a dir, un molt millor ordenament de l'economia a través de l'ús de diners telemàtic, dóna una molt gran flexibilitat als Estats per al desenvolupament de la seva específica política fiscal.
De fet, hi va haver una molt àmplia gamma de propostes en el sentit abans indicat, establir un impost als diners circulant quan fora electrònic i nominatiu, crear una nova moneda electrònica paral.lela a l'actual moneda nacional, etcètera.
En conclusió i segons el argumentat, sens dubte seria positiu eliminar els diners en efectiu, passant llavors a operar únicament amb diners electrònics. Però l'interès no estaria centrat en poder implementar algunes de les idees heterodoxes aquí assenyalades en aquesta secció, sinó a facilitar en grau màxim l'aplicació de qualsevol estructura fiscal, arribant fins i tot a la possibilitat de la recaptació impositiva automatitzada i la virtual eliminació de l'evasió fiscal.
A més, sense diners en efectiu, el Banc Central tindria via lliure per a controlar la política monetària al seu gust i paladar, podent imposar tant taxes positives com negatives sobre actius monetaris i actius financers, i podrà reorientar les reglamentacions amb molta més rapidesa de maniobra.
I pel que fa al Japó, cal reconèixer que la població nipona està molt avançada pel que fa a automatització bancària i financera. En efecte, les targetes de crèdit, la pròpia automatització bancària (la banca automàtica), i el telèfon mòbil, són molt habituals i molt usats en aquest país, pel que fa a la implementació de transaccions comercials i bancàries, i pel que fa al maneig de diners. Així que el pas que cal donar en aquest país per aconseguir una economia tota digital i electrònica, sens dubte és més curt que el que hauria de fer en altres nacions.
Però bé i en síntesi, en l'àmbit personal clar que donem suport una gradual i sostinguda evolució cap a la societat telemàtica controlada per moneda telemàtica, però de cap manera podem estar d'acord amb aquestes idees boges de Gregory Mankiw i de Paul Krugman, prestigiosos i coneguts assessors de presidents nord-americans.
Als lectors visitants, els convidem a llegir l'article publicat a Libertad Digital, i el títol és "ASESORES DE BUSH Y OBAMA: Mankiw y Krugman quieren crear inflación eliminando dólares por sorteo".
Però Déu meu, estem almenys parcialment en mans de ineptes i de improvisats, i és per això que l'actual economia capitalista marxa als tombs en aquest inici del segle XXI.
No, no, no, i mil vegades no.
L'economia telemàtica és necessari introduir-la per posar ordre a la casa planetària, i per a partir d'allà a poc a poc i amb molta intel ligència i molta prudència, anar traient-nos progressivament de sobre xacres i llasts, com són el narcotràfic, l'especulació, la corrupció , els suborns, l'evasió fiscal, el contraban. Un cop hi hagi més transparència en la societat i en l'economia, un cop que l'actor fiscal pugui accedir a la real situació d'ingressos, de titulats, i dels sumes de patrimoni i d'actius financers de cadascú, tot just aquí es podran aplicar estructures fiscals veritablement justes, que tinguin en compte les necessitats de cadascú, els hàbits de cadascú, l'atzar i l'esforç personal involucrat en tal o tal increment de riquesa en aquest període de temps, podent-se llavors amb tota aquesta informació a la vista, fixar la suma d'esforç fiscal global que és raonable aplicar a una determinada persona o una determinada família.
Avui dia no es pot parlar de política fiscal socialment justa, ja que en matèria impositiva es legisla a cegues i amb procediments molt toscos, que no s'adeqüen a les veritables situacions de les persones i de les famílies. I avui dia amb impunitat es comet la pitjor de les injustícies fiscals, la "evasió fiscal", increïblement de vegades promoguda des dels propis estaments estatals, a través de la constitució de "zones franques" excessivament generoses, ia través sobretot dels anomenats "paradisos fiscals".
Avui dia els desviaments i les situacions indesitjades tracten de descobrir i de penalitzar amb procediments més propis d'una novel.la de Agatha Christie, que d'una societat altament tecnificada.
Avui dia en els mitjans tradicionals de premsa i també per Internet, circula molta literatura escombraries, com les idees boges dels Illuminati, megalòmans esbojarrats i eufòrics, i les estranyes teories i conceptes potser puguin estar més a prop del que es creu, de les fosques forces que avui dia manegen l'alta i complexa enginyeria monetària.
VÍDEO RECOMANAT - Monedes transparents ia favor del poble: Com mesurar el mercat, i com millor repartir la riquesa?
VÍDEO RECOMANAT - "La moneda telemàtica, una eina per a la pau": Els diners, en la seva actual forma i com a valor absolut-econòmic, mou els intercanvis humans, però els diners com a objecte intrínsec en realitat no val res, només és un tros de paper en forma de bitllet de banc
FÒRUM SOCIAL CATALÀ 2008: UN ALTRE MÓN ÉS POSSIBLE
VÍDEO RECOMANAT - La moneda telemàtica nominativa comunitària i el capitalisme comunitari: Presentació de Jordi Griera en el Fòrum Social Català (Barcelona, 25-27 gener 2008)
ACTE ACADÈMIC A L'AULA MAGNA DE LA UNIVERSITAT DE BARCELONA, 15 ABRIL 2009
VÍDEO RECOMANAT - Acte acadèmic "La moneda telemàtica, una eina per a la pau" realitzat a la Universitat de Barcelona el dia dimecres 15 abril 2009
FOTOGRAFIA - Didac Ramírez i Sarrió, Excm i Il Rector de la Universitat de Barcelona
No hay comentarios:
Publicar un comentario